Anatomia d'una tortuga. Com són per dins?

Ara que ja sabem una mica més sobre les nostres petites tortugues tenim curiositat per esbrinar com deuen ser per dins. A més a més, el dia passat vam parlar de la seva respiració i van sorgir molts termes de la seva anatomia i per aquest motiu pensem que és interessant saber-ne més.

Seran com nosaltres? Fan la mateixa digestió que nosaltres? Però... si poden  respirar sota l’aigua tenen diferents els pulmons?

Totes les tortugues, tant terrestres com aquàtiques tenen una closca, 4 extremitats i un pic còrnic sense dents, format per mandíbules. La closca en la seva totalitat esta composada per una part superior i altres inferiors, unides per un pont entre les potes de davant i les del darrera a cada costat. Totes les parts posseeixen 2 capes: una  d’ossos i una externa que és la capa epidèrmica. La capa externa esta formada per plaques primes i que tenen el pigment que li dona a cada espècie el seu color característic. Algunes especies no posseeixen aquest plaques, sinó que tenen una closca suau i corrosa.

Aparell digestiu: conté una massa intestinal que l’ajuda a digerir grans volums de vegetals i també petites criatures marines.

Aparell locomotor: la forma de las extremitats es diferent, depenent de si les espècies són terrestres o aquàtiques; la majoria de les espècies terrestres tenen potes curtes amb forma de garrot, i les aquàtiques tenen potes semblant a les aletes. Degut a que les costelles estan fusionades amb la closca, les tortugues no poden moure-les per inspirar l’aire i portar-lo als seus pulmons i per tant, en comptes d’això, utilitzen els músculs que es troben a la part superior de les seves potes per efectuar l’acció de bombeig necessària.

Aparell reproductor: tenen ovaris que creen òvuls i a l’interior de la tortuga tenen una cavitat on s’hi permet produir i emmagatzemar un gran nombre d’ous.

Aparells circulatoris i repiratoris: a part d’utilitzar els pulmons per respirar, també s’han desenvolupat espècies amb formes suplementàries de respiració: algunes fan passar l’aigua a través de les vies nassals fins a la boca i la gola on s’extreu l’oxigen per la faringe; d’altres agafen aigua a través de la obertura anal on s’omplen i es buiden dos sacs, cosa que causa una lenta corrent que permet recollir l’oxigen.

Com a mestres, pensem que una bona activitat a fer a l'aula per treballar com són per dins les tortugues seria demanar als nostres alumnes que dibuixin com crueuen que són per dins. Cada alumne faria la seva proposta i d'aquesta manera, podriem repassar els òrgans i aparells que coneguessin. 
Un cop feta aquesta hipotesis, buscaríem informació i faríem una recerca de l'anatomia inerna de les tortugues i veruriem com són relament. A partir d'aquí podriem comparar si la seva hipotesis es correspon amb la relaitat o no. 
Pensem que és una bona activitat per a que els nens i nenes treballin les hipotesis que són tant importants en les ciències naturals. A més a més, a partir d'aquest dibuix podríem veure si ens assemblem els éssers humans amb les tortugues i podríem veure que tots sóm éssers vius perquè fem les mateixes funcions vitals.